Part 1 de 2
Informació prèvia
FONT: Claudio VENTURINI
TÍTOL: Disseny i desenvolupament de Magatzem de dades en l'entorn cooperatiu
Ponent: Dra. Andrea MAURINO
Coponent: Dr. Angelo SIRONI
Les peces de la tesi de grau de Claudio Venturini lliurades a Stefano Fantin per Andrea Maurino, professor universitari de la Universitat de Milano Bicocca, com a recurs de lectura i documentació.
Cooperació: problemes per a TI
En un escenari coopetitiu hi ha dues o més organitzacions que operen en règim competitiu dins d'un determinat mercat, i que, tanmateix, necessiten cooperar en alguns aspectes del negoci. Els motius poden ser variats i han estat àmpliament debatuts per la recerca en els camps econòmic, de gestió organitzativa i de gestió del coneixement.
En general, una relació de cooperació entre diferents actors es pot establir per voluntat dels mateixos participants, o imposada per tercers. En el primer cas, els actors identifiquen en cooperació la possibilitat d'obtenir beneficis comuns, que cap d'ells podria rebre en un escenari purament competitiu. Un exemple és l'intercanvi d'informació amb la finalitat de millorar la qualitat dels productes o serveis prestats clients. En el segon cas, però, l'escenari contempla un tercer actor, que té el poder de forçar o estimular un intercanvi d'informació entre els participants. Un cas típic és que algunes organitzacions estan obligades per llei a participar en un mecanisme de cooperació.
Des del punt de vista informàtic, la coopetició es caracteritza pel fet que els actors implicats necessiten intercanviar informació, sense, però, integrar totalment els seus sistemes d'informació. Aquest intercanvi d'informació ha d'estar ben controlat, ja que la coopetició només pot ser rendible si l'aspecte cooperatiu de la relació aporta beneficis a tots els participants, i per tant no genera avantatges competitius per a l'actor individual. Els problemes més importants des del punt de vista del desenvolupament d'un sistema de programari que realitza aquesta integració en un entorn cooperatiu són, doncs, els següents:
Identificació de la informació a compartir Entendre quina informació cal intercanviar i, per tant, integrar-la, perquè sigui útil per a la totalitat de les organitzacions implicades.
Les tècniques d'integració trien les tècniques adequades per dur a terme la integració, tant pel que fa al procés a seguir com pel que fa a les arquitectures i sistemes utilitzables. Aquest àmbit també inclou els problemes relatius a la resolució de possibles incoherències semàntiques entre la informació procedent de diferents organitzacions.
Escalabilitat El nombre d'organitzacions implicades en la coopetició pot ser de l'ordre de desenes, i variar al llarg del temps: per tant, és necessari que l'arquitectura sigui prou escalable perquè les Dati es pot integrar al sistema amb relativa simplicitat.
Flexibilitat La integració de diferents sistemes d'informació augmenta la probabilitat que almenys un d'ells experimenti canvis a curt termini. Aquesta probabilitat és tant més gran com més integrats són els sistemes d'informació, i representa un problema sobretot quan la quantitat d'informació compartida és elevada. Per tant, el sistema ha de ser capaç de reaccionar ràpidament als canvis en els diferents sistemes d'informació integrats.
compartir:
Més informació a Online Web Agency
Subscriu-te per rebre els últims articles per correu electrònic.
